13/11/10

400 tones de satisfacció

Una setmana rodona: dimecres-10 Concert de Quique González i dijous-11 Quique González de nou amb Kirmen Uribe, poesia i música.

Una simbiosi amb resultat excel.lent: Kirmen Uribe recitant la seva poesia amb el seu característic to afable, acompanyat de les notes serenes de Quique González, que entre poema i poema ens va regalar algunes de les seves cançons en versió acústica, pur encanteri. Tot un encert al Festival Acróbatas.


Poema ARRISKUA/RIESGO recitat per Kirmen Uribe (del seu llibre Mientras tanto cógeme la mano):

Te gustaba el riesgo. En opinión de algunos, una dura infancia dibujó para siempre ríos secos en tus palmas, y de ahí esa tendencia a romper límites, a acercarte al borde, al agujero. Los camiones llegaban de Irlanda, de Dinamarca, a recoger pescado. Te gustaba subirte en marcha al parachoques trasero y saltar cuando ya aceleraban, para dar tres o cuatro pasos y caer al suelo. Cogías en tus manos las bombas antiguas que encontrábamos en el frente de la vieja guerra; se veían trincheras entre las zarzas, heridas demasiado profundas para sanar. Te gustaba el riesgo, y me he dado cuenta de que, sin riesgo, no hay nada: ni cruzar una puerta, ni embarcarse, ni amar. Ha pasado tiempo desde aquellos años y, hoy, los ojos de quienes anunciaban tu fin son ojos de jilgueros que ha matado el invierno.


Cançó DOBLE FILA de Quique González, que curiosament la va cantar al Concert "elèctric" i la va repetir l'endemà en acústic (de l'àlbum Avería y redención):


Abans de l'inici del recital, vaig tenir l'oportunitat de poder intercanviar unes paraules amb Quique (dos tímids driblant la timidesa!)i vaig aprofitar per felicitar-lo pel "conciertazo" i per la seva música (molt aclamada a Bcn), li vaig robar un petó i ell me'n va regalar un altre de propina (sé que sóc l'enveja de més d'una!). Vaig comprovar el que ja sospitava: Quique González, a banda de ser un bon músic i poeta, és una persona entranyable. Si el dia anterior havia sortit del concert amb un inmens somriure, després del recital sentia no 400 grams, sinó 400 tones de satisfacció!!!! Meie

11/11/10

Long live Quique!



Començant amb Rompeolas (síííííí) i acabant amb Cuando éramos reyes, el Concert de Quique ahir a L'Hospitalet va ser simplement genial. Un tipus encantador que cada cop es mou més segur a l'escenari i fa vibrar al públic amb el seu corejat repertori, afegint-hi pinzellades de blues quan la melodia inicia el final.

El meu somriure d'orella a orella a la sortida del concert ho resumia tot.

Meie

I avui més...

9/11/10

fffffffffff

Més fum que lletres.
Meie