FUM I LLETRES
11/9/10
El rumbo de tus sueños-Bunbury
Noche de redada.
Enredada sintiendo,
no tuve tiempo
de esconder mi corazón
ni de tirarlo al water.
Detenida por anhelar,
culpable de alma sensible.
Fallé en mi defensa,
mi transparencia me delata.
Ningún testigo a llamar.
Condicional concedida.
En libertad vigilada si:
firmo su declaración,
contengo emociones
y dejo de escribir.
Dije: Esa no es manera de vivir.
Rechazo la castrante proposición.
Entre rejas puedo sentir,
dejarme ser así como soy
y escribir esto.
Meie
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Despres d´escoltar la canço ........ "el rumbo de tus sueños coincide con mis pesadillas" .......mmmmmmmmmmmmmmmmm yo no dije, yo digo :
ResponderEliminarsi, esa no es manera de vivir.
Hola Lourdes!
ResponderEliminarGràcies per passar i comentar, ets l'única que ho fa.
Referent a la cançó, quan jo l'escolto sempre descarto l'últim vers que és justament amb el que tu t'has quedat.Curiós! Molts "cancionistas" (no sé si és el cas de Bunbury) declaren que els agrada que cadascú interpreti les cançons a la seva manera, encara que es desviin de la idea original. Segurament és el que tu i jo hem fet, jeje. Sigui com sigui, trobo que aquesta cançó de Bunbury és molt bona.
Per ser l'única agosarada que comenta al meu blog, et dedico la cançó que he pensat penjar a la següent entrada. Encara que els Rolligs no em suscitin gran interès (els veig com una màquina de fer diners), tenen una cançó que em dona bon rotllo. Espero que la disfrutis!
Fins aviat.
Meie
Veig que no l´he encertat. Millor dit, l´he interpretat malament pensant que venia de tu.
ResponderEliminarEs que aquesta frase m´ha cridat l´atenció escandalosament.
Holaaaaaaaa!
ResponderEliminarLo dicho! Deixem-nos de precisions, que cadascú interpreti el que li doni la gana!
Meie
Ei Meie, la teva poesia "redada" em sembla d´un nivell molt alt, m´ha agradat molt. La trovo original, i rodona, concisa. De veritat crec que amb diferencia es el millor que has penjat al blog (no es peloteo).
ResponderEliminarCosta a la primera pero poc a poc, a mesura que entens, va adquirint bellesa...decideixes que es millor deixar fluir els teus sentiments, i no reprimir.se, malgrat una presó "física", podent escollir una llibertat vigilada...tot explicat d´una forma molt poetica... -salveitor-
Hola Salva!
ResponderEliminarMil gràcies! Aquest comentari m'anima moltíssim doncs fa uns dies vaig començar a escriure un relat curt i m'he quedat encallada i, a més, no tinc final.
Meie
*Ejem,ejem, t'havia de trucar per quedar per anar a l'exposició de Barceló al caixaforum... Sóc un desastre d'amiga. Ei, segur, et truco i hi anem.
Un petó
Ei MEie, podriem anar un dimarts o Dijous al mati... una empenteta per akest curt !!!! xao.
ResponderEliminar