FUM I LLETRES
Mostrando entradas con la etiqueta cançó. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta cançó. Mostrar todas las entradas
31/12/11
10/12/11
Hace una semana lo volvió a hacer
En privilegiada primera fila y para mi deleite, Quique González lo volvió a hacer !!
Grande Quique!!
Aunque esta vez me acabó de atrapar con "Fito"
Grande Quique!!
Aunque esta vez me acabó de atrapar con "Fito"
25/11/11
Here comes the sun - Nina Simone (The Beatles cover)
Ando últimamente parca en palabras. Estoy vacía de letras, excepto de las ajenas.
Es tiempo de música e imágenes (será una excusa para no escribir, vah).
Es tiempo de música e imágenes (será una excusa para no escribir, vah).
Little darling, por fin llegó el sol!! Espero hasta que aparece tu coche con tu sonrisa dentro. Me acomodo a tu lado con mis piernas en el salpicadero (sí, como en "La luna debajo del brazo") y subo el volumen. Me miras de reojo y cantamos animados "here comes the sun and I say it's alright!". Comentas que te gusta más la original de George Harrison pero que apetece piano con la voz de Nina Simone. Asiento y pienso que la letra de la canción encaja. Con el cielo renovado dejamos atrás los días de lluvia y la ciudad, bordeando campos tintados de intenso verde con gatos tendidos al sol, como en un videoclip. Me acuerdo de Skà. No sé cómo lo haces pero adivinas mi recuerdo y con una leve caricia me devuelves a tu lado. Sin hablar, tiramos de ese hilo invisible que nos une, la música. No vamos a ninguna parte. Te apasiona conducir y yo me dejo llevar. Nos sienta bien tararear canciones.
Meie
10/11/11
En el backstage - Quique González
De vegades m'arrauleixo en el meu backstage personal i, des de ja fa un temps, cada dijous banderiller hi trobo asil. No sóc "artista", no m'envolten bastidors, ni bafles, ni cables, ni senyores de la neteja després de l'actuació... sóc gent corrent.
El meu backstage sóc jo mateixa. M'hi reconec quan puc alentir el temps, quan torno al meu centre, quan de veritat sé que sóc jo (lluny del mundanal ruido, d'imposades regles socials, de coartadors de llibertat, d'opinions alienes, de judicis i prejudicis). Arribo sola fins al meu fons que no és sempre idèntic, doncs les circumstàncies provoquen variacions. Les sospeso i tracto d'entendre-les, fins i tot provo de que puguin ser favorables. Em responsabilitzo de mi mateixa a tots el efectes.
No sempre som absoluts, rialla o plor. Jo de vegades em menjaria el món però d'altres és el món que se'm menja amb patates. Però sempre al final del banquet roman un bocí de mi.
I és en aquest meu backstage, en aquest trosset visceral de mi, on m'agrada respirar música. A través de la música s'exterioritza el que es remou dins meu. Curiós que el que altres creen em serveixi a mi per a expressar-me (com m'hagués agradat poder ser songwriter! però meeeeeeeeeeeeeeec, o vales o no -en el meu cas és la segona opció, és clar-). Música que et permet capbussar-te dins teu i expandir-te fins que prems stop en el reproductor. No és sempre la mateixa, varia segons bufa el teu vent, però sí és cert que hi ha cançons que freqüentment brollen insistents. És el cas justament de l'emotiu i extraordinari directe de la cançó "En el backstage" del benvolgut Quique González que, disparant les seves notes, rememora finals tèrbols. A mi, contra tot pronòstic, em reafirma.Com més difícil m'ho posin, més em defensaré.
MeieEl meu backstage sóc jo mateixa. M'hi reconec quan puc alentir el temps, quan torno al meu centre, quan de veritat sé que sóc jo (lluny del mundanal ruido, d'imposades regles socials, de coartadors de llibertat, d'opinions alienes, de judicis i prejudicis). Arribo sola fins al meu fons que no és sempre idèntic, doncs les circumstàncies provoquen variacions. Les sospeso i tracto d'entendre-les, fins i tot provo de que puguin ser favorables. Em responsabilitzo de mi mateixa a tots el efectes.
No sempre som absoluts, rialla o plor. Jo de vegades em menjaria el món però d'altres és el món que se'm menja amb patates. Però sempre al final del banquet roman un bocí de mi.
I és en aquest meu backstage, en aquest trosset visceral de mi, on m'agrada respirar música. A través de la música s'exterioritza el que es remou dins meu. Curiós que el que altres creen em serveixi a mi per a expressar-me (com m'hagués agradat poder ser songwriter! però meeeeeeeeeeeeeeec, o vales o no -en el meu cas és la segona opció, és clar-). Música que et permet capbussar-te dins teu i expandir-te fins que prems stop en el reproductor. No és sempre la mateixa, varia segons bufa el teu vent, però sí és cert que hi ha cançons que freqüentment brollen insistents. És el cas justament de l'emotiu i extraordinari directe de la cançó "En el backstage" del benvolgut Quique González que, disparant les seves notes, rememora finals tèrbols. A mi, contra tot pronòstic, em reafirma.Com més difícil m'ho posin, més em defensaré.
14/10/11
24/7/11
24/6/11
Downtown Train - Tom Waits
Des del darrer concert de Quique González a Barcelona no me la puc treure del cap!
12/6/11
Circle-Edie Brickell
Everything is temporary anyway.
When the streets are wet --
The color slip into the sky.
When the streets are wet --
The color slip into the sky.
13/5/11
10/10/10
Cel.luloide
No ho puc evitar, m'agrada la gent "normal"
que parla normalment de coses...
com a algunes pel.lícules que he vist.
Però sovint la vida no és cel.luloide
i es converteix en teatre massa gastat, sobreactuat:
els actors parlen sense escoltar-se,
el text està mal escrit,
fallen els decorats
i el final es veu a venir.
No pretenc que la meva vida sigui de pel.lícula,
en tinc prou amb que sigui un curtmetratge:
de baix pressupost,
en blanc i negre, si cal
però amb música de fons.
Amb estones de tot,
amb diàlegs interessants (sense pecar de pedant).
Que ho expliqui tot i res
a través de la singularitat dels personatges,
amb les seves vivències en aquest món.
Un curtmetratge autofinançat,
no classificat
ni presentat a concurs.
*Nota. Als concursos de vides els premis haurien de quedar deserts, doncs la vida de cadascú no ha de ser necessàriament ni millor ni pitjor que la d'un altre, pot ser simplement diferent.
Meie
Avui m'ha vingut al cap una pel.li que vaig veure fa +/- "mil anys": Km.0
Deixo la cançó que va compondre Isamel Serrano per a la bso.
6/10/10
Discos de antes-Quique González
Escoltar Quique González
és com tornar a casa.
Meie
"No me enseñes lo que ya aprendí
no me digas lo que pude hacer mucho mejor"
Quique González
és com tornar a casa.
Meie
"No me enseñes lo que ya aprendí
no me digas lo que pude hacer mucho mejor"
Quique González
22/9/10
11/9/10
El rumbo de tus sueños-Bunbury
Noche de redada.
Enredada sintiendo,
no tuve tiempo
de esconder mi corazón
ni de tirarlo al water.
Detenida por anhelar,
culpable de alma sensible.
Fallé en mi defensa,
mi transparencia me delata.
Ningún testigo a llamar.
Condicional concedida.
En libertad vigilada si:
firmo su declaración,
contengo emociones
y dejo de escribir.
Dije: Esa no es manera de vivir.
Rechazo la castrante proposición.
Entre rejas puedo sentir,
dejarme ser así como soy
y escribir esto.
Meie
30/8/10
24/8/10
20/8/10
Here comes the sun
Aquest matí: un sol radiant. Així va passant aquest mes d'agost, entre pluja i sol. El que era ahir avui ja ha canviat, el que era fa tres segons també. La vida és constant moviment, periple cíclic, diferents matissos de llum encadenats.
He tornat a agafar la càmera i he jugat amb el sol buscant les ombres que projecta. A la terrassa, les plantes són les mateixes d'ahir, però velades pel sol. El cactus que ja quasi medeix dos metres potser avui és mig milímetre més alt. El mandrós Ska esquiva l'objectiu i reclama impacient la seva sessió de magarrufes. Rrrrrr,rrrrr, ronroneja complagut.
He tornat a agafar la càmera i he jugat amb el sol buscant les ombres que projecta. A la terrassa, les plantes són les mateixes d'ahir, però velades pel sol. El cactus que ja quasi medeix dos metres potser avui és mig milímetre més alt. El mandrós Ska esquiva l'objectiu i reclama impacient la seva sessió de magarrufes. Rrrrrr,rrrrr, ronroneja complagut.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)