23-12-11 La última Desbandada

                 ...gracias Quique por cantar exactamente lo que sentí...

Hace una semana lo volvió a hacer

En privilegiada primera fila y para mi deleite, Quique González lo volvió a hacer !!


Grande Quique!!

Aunque esta vez me acabó de atrapar con "Fito"

En el backstage - Quique González

De vegades m'arrauleixo en el meu backstage personal i, des de ja fa un temps, cada dijous banderiller hi trobo asil. No sóc "artista", no m'envolten bastidors, ni bafles, ni cables, ni senyores de la neteja després de l'actuació... sóc gent corrent.
El meu backstage sóc jo mateixa. M'hi reconec quan puc alentir el temps, quan torno al meu centre, quan de veritat sé que sóc jo (lluny del mundanal ruido, d'imposades regles socials, de coartadors de llibertat, d'opinions alienes, de judicis i prejudicis). Arribo sola fins al meu fons que no és sempre idèntic, doncs les circumstàncies provoquen variacions. Les sospeso i tracto d'entendre-les, fins i tot provo de que puguin ser favorables. Em responsabilitzo de mi mateixa a tots el efectes.
No sempre som absoluts, rialla o plor. Jo de vegades em menjaria el món però d'altres és el món que se'm menja amb patates. Però sempre al final del banquet roman un bocí de mi.
I és en aquest meu backstage, en aquest trosset visceral de mi, on m'agrada respirar música. A través de la música s'exterioritza el que es remou dins meu. Curiós que el que altres creen em serveixi a mi per a expressar-me (com m'hagués agradat poder ser songwriter! però meeeeeeeeeeeeeeec, o vales o no -en el meu cas és la segona opció, és clar-). Música que et permet capbussar-te dins teu i expandir-te fins que prems stop en el reproductor. No és sempre la mateixa, varia segons bufa el teu vent, però sí és cert que hi ha cançons que freqüentment brollen insistents. És el cas justament de l'emotiu i extraordinari directe de la cançó "En el backstage" del benvolgut Quique González que, disparant les seves notes, rememora finals tèrbols. A mi, contra tot pronòstic, em reafirma.Com més difícil m'ho posin, més em defensaré.

Meie

400 tones de satisfacció

Una setmana rodona: dimecres-10 Concert de Quique González i dijous-11 Quique González de nou amb Kirmen Uribe, poesia i música.

Una simbiosi amb resultat excel.lent: Kirmen Uribe recitant la seva poesia amb el seu característic to afable, acompanyat de les notes serenes de Quique González, que entre poema i poema ens va regalar algunes de les seves cançons en versió acústica, pur encanteri. Tot un encert al Festival Acróbatas.

Poema ARRISKUA/RIESGO recitat per Kirmen Uribe (del seu llibre Mientras tanto cógeme la mano):

Te gustaba el riesgo. En opinión de algunos, una dura infancia dibujó para siempre ríos secos en tus palmas, y de ahí esa tendencia a romper límites, a acercarte al borde, al agujero. Los camiones llegaban de Irlanda, de Dinamarca, a recoger pescado. Te gustaba subirte en marcha al parachoques trasero y saltar cuando ya aceleraban, para dar tres o cuatro pasos y caer al suelo. Cogías en tus manos las bombas antiguas que encontrábamos en el frente de la vieja guerra; se veían trincheras entre las zarzas, heridas demasiado profundas para sanar. Te gustaba el riesgo, y me he dado cuenta de que, sin riesgo, no hay nada: ni cruzar una puerta, ni embarcarse, ni amar. Ha pasado tiempo desde aquellos años y, hoy, los ojos de quienes anunciaban tu fin son ojos de jilgueros que ha matado el invierno.

Cançó DOBLE FILA de Quique González, que curiosament la va cantar al Concert "elèctric" i la va repetir l'endemà en acústic (de l'àlbum Avería y redención):

Abans de l'inici del recital, vaig tenir l'oportunitat de poder intercanviar unes paraules amb Quique (dos tímids driblant la timidesa!)i vaig aprofitar per felicitar-lo pel "conciertazo" i per la seva música (molt aclamada a Bcn), li vaig robar un petó i ell me'n va regalar un altre de propina (sé que sóc l'enveja de més d'una!). Vaig comprovar el que ja sospitava: Quique González, a banda de ser un bon músic i poeta, és una persona entranyable. Si el dia anterior havia sortit del concert amb un inmens somriure, després del recital sentia no 400 grams, sinó 400 tones de satisfacció!!!! Meie

Discos de antes-Quique González

Escoltar Quique González
és com tornar a casa.
Meie

"No me enseñes lo que ya aprendí
no me digas lo que pude hacer mucho mejor"
Quique González