India.
Detalls.
Mmmmmm, agradables records que m'ha donat per recuperar. Aquestes fotos les vaig fer amb la reflex manual, quasi abandonada ara en un armari. A desempolvar toca! Totes les que vaig fer des del riu Ganges a Benarés em van sortir mogudes, arggg! La imatge del Taj Mahal, millor dit, la impressió que em va causar, anirà sempre amb mi, no m'hagués imaginat que em freparia tant. Vaig llegir a la tornada del viatge dos llibres de l'autora Indu Sudaresan "La emperatriz tras el velo" i "La emperatriz del sol", que em van resultar interessants per la seva base històrica de la dinastia mogol, promotora de l'edificació del Taj Mahal. Crec que aquesta escriptora ha escrit algún alte llibre, no n'estic segura, però tampoc em ve de gust llegir sempre sobre el mateix, en la variedad está el gusto! Al tornar a casa també em va donar per menjar-m'ho quasi tot amb espècies, però el meu estómac es queixava constantment, jajaja! De fet, sempre que menjo curry recordo la India, és com la magdalena de Proust. Espero tornar a la India quan pugui, aquesta vegada al Sud, més verge en el sentit turístic (segons m'han dit) i menys "religiós" (sense fanatismes cegs). Tinc ganes de ser-hi, vorejar el mar, disfrutar dels colors i mirar endins!
Temps al temps.
Meie
Nenaaaaa, quines fotos més maques amb tant de color. Ja sé que la fotografia t´agrada i se´t dona bé, aqui en fas bona mostra.
ResponderEliminarEl Taj Mahal.......... a mi normalment no m´atrauen les "majestuositats", sento més atracció per lo petit i pintoresc pero soposo, que en el cas del Taj Mahal ho dic per pura ignorància ja que no l´he vist. Segurament em freparia tant com et va frepar a tu.
A més, voldria fer una petició...... pots posar fotos dels teus viatges a Kenia i al Vietnam? porfi porfi....... quan vares tornar d´aquests dos viatges em varen impressionar de manera especial les teves vivencies, les teves explicacions.
Hola Lourdes!! M'imagino que ets tu, encara que el "porfi porfi" em despista...
ResponderEliminarPerdona que hagi trigat en contestar. Vaig tenir la sort de visitar el Taj Mahal molt d'hora, crec que aquell dia em vaig llevar sobre les 5 de la matinada. Quan hi vaig arribar feia poc que havia sortit el sol i gairebé encara no havia visistants, el que em va permetre fer fotos on no sortís una marabunta de gent i gaudir d'un silenci majestuós, com la pròpia edificació.
He de puntualitzar que les sortides de sol són molt més boniques aquí, Agra i rodalies estava envoltat d'una calitja que feia que els colors perdessin matís.
Referent a les fotos que demanes s'han de buscar, triar, escanejar, pujar, etc. Si no hi ha pressa, todo se andará!
Un petonàs!
*(...)però qui va dir Pinotxo? jejeje
Meie