Long live Quique!

Començant amb Rompeolas (síííííí) i acabant amb Cuando éramos reyes, el Concert de Quique ahir a L'Hospitalet va ser simplement genial. Un tipus encantador que cada cop es mou més segur a l'escenari i fa vibrar al públic amb el seu corejat repertori, afegint-hi pinzellades de blues quan la melodia inicia el final.

El meu somriure d'orella a orella a la sortida del concert ho resumia tot.

Meie

I avui més...

fffffffffff

Més fum que lletres.
Meie

Paso a paso

Me inquieta volver
al fotograma de esa mirada
que me hace tambalear.

Parecería que no quiero ir
hacia la duda
pero mis pasos me llevan.

Voy descalza de nuevo.
Sueño con cristales en el suelo
y una venda en los ojos.

La incertidumbre me hace temblar.
No me acobardan ni el rechazo ni la indiferencia.
Me asusta que no llegues a conocerme jamás.

Meie

Horizon

And it's ok, all right. Nothing happens by no means.
Meie

Cel.luloide

No ho puc evitar, m'agrada la gent "normal"
que parla normalment de coses...
com a algunes pel.lícules que he vist.

Però sovint la vida no és cel.luloide
i es converteix en teatre massa gastat, sobreactuat:
els actors parlen sense escoltar-se,
el text està mal escrit,
fallen els decorats
i el final es veu a venir.

No pretenc que la meva vida sigui de pel.lícula,
en tinc prou amb que sigui un curtmetratge:
de baix pressupost,
en blanc i negre, si cal
però amb música de fons.
Amb estones de tot,
amb diàlegs interessants (sense pecar de pedant).
Que ho expliqui tot i res
a través de la singularitat dels personatges,
amb les seves vivències en aquest món.

Un curtmetratge autofinançat,
no classificat
ni presentat a concurs.

*Nota. Als concursos de vides els premis haurien de quedar deserts, doncs la vida de cadascú no ha de ser necessàriament ni millor ni pitjor que la d'un altre, pot ser simplement diferent.

Meie

Avui m'ha vingut al cap una pel.li que vaig veure fa +/- "mil anys": Km.0
Deixo la cançó que va compondre Isamel Serrano per a la bso.

Discos de antes-Quique González

Escoltar Quique González
és com tornar a casa.
Meie

"No me enseñes lo que ya aprendí
no me digas lo que pude hacer mucho mejor"
Quique González

Nepenthe

Quimérica mezcla: La Valse d'Amélie (bso Le fabuleux destin d'Amélie Poulain) y Le Léthé (Charles Baudelaire).
Imposible perfecta combinación?

Le Léthé
Viens sur mon coeur, âme cruelle et sourde,
Tigre adoré, monstre aux airs indolents;
Je veux longtemps plonger mes doigts tremblants
Dans l'épaisseur de ta crinière lourde;
Dans tes jupons remplis de ton parfum
Ensevelir ma tête endolorie,
Et respirer, comme une fleur flétrie,
Le doux relent de mon amour défunt.
Je veux dormir! dormir plutôt que vivre!
Dans un sommeil aussi doux que la mort,
J'étalerai mes baisers sans remord
Sur ton beau corps poli comme le cuivre.
Pour engloutir mes sanglots apaisés
Rien ne me vaut l'abîme de ta couche;
L'oubli puissant habite sur ta bouche,
Et le Léthé coule dans tes baisers.
A mon destin, désormais mon délice,
J'obéirai comme un prédestiné;
Martyr docile, innocent condamné,
Dont la ferveur attise le supplice,
Je sucerai, pour noyer ma rancoeur,
Le népenthès et la bonne ciguë
Aux bouts charmants de cette gorge aiguë
Qui n'a jamais emprisonné de coeur.
Charles Baudelaire

El Leteo
Ven a mi corazón, alma cruel y sorda,
tigresa adorada, monstruo perezoso;
mis trémolos dedos quiero hundir por largo
tiempo en la espesura de tu cabellera;
y que en tus enaguas que exhalan perfume
halle su mortaja mi rostro doliente,
y respirar, como a flor marchita,
el dulce resabio de mi amor difunto.
Quisiera dormir. Dormir, no vivir.
Y en un sueño dulce, símil de la muerte,
extender mis besos sin remordimiento
en tu cuerpo bello, lisura de cobre.
Para detener mi sollozo calmo,
qué mejor que el lecho, ese abismo tuyo;
el potente olvido habita en tu boca,
y desde tus besos rezuma el Leteo.
Desde hoy creeré delicia el destino,
le obedeceré, cual predestinado;
víctima inocente, mártir subyugado,
casi con fervor buscando el suplicio,
y succionaré, ahogando rencores,
la buena cicuta, divino nepente,
los bellos pezones, senos puntiagudos,
que jamás guardaron corazón alguno.