Get Up, Stand Up-Bob Marley

lalalalala

Tengo-Pastora

En Marte todo va tan bien...

Here comes the sun

Aquest matí: un sol radiant. Així va passant aquest mes d'agost, entre pluja i sol. El que era ahir avui ja ha canviat, el que era fa tres segons també. La vida és constant moviment, periple cíclic, diferents matissos de llum encadenats.
He tornat a agafar la càmera i he jugat amb el sol buscant les ombres que projecta. A la terrassa, les plantes són les mateixes d'ahir, però velades pel sol. El cactus que ja quasi medeix dos metres potser avui és mig milímetre més alt. El mandrós Ska esquiva l'objectiu i reclama impacient la seva sessió de magarrufes. Rrrrrr,rrrrr, ronroneja complagut.

Singin' in the rain

Avui tocava banderilla. Quan he arribat a casa just començava a ploure. M'agrada estar a casa i que plogui. De vegades, a l'estiu, surto a la terrasseta o pujo al terrat comunitari a mullar-me. Uaaaahhhh, és molt alliberador sentir l'aigua que cau i donar-li la benvinguda, alçar els braços i sentir que tot es renova (no sé si els veïns que em poden veure opinen el mateix, però m'és igual el que pensin). És reconfortant entrar després a casa i cobrir-me amb una tovallola i eixugar-me els cabells. Avui però, no era bona idea fer el ball de les gotes.
He recordat que m'havia deixat a la terrassa el llibre que m'estic llegint, "Lo que le falta al tiempo" de l'Angela Becerra que m'està enganxant molt i recomano, pel que he sortit de seguida a rescatar-lo de la mullena. Mmmmm, em captiva l'olor de terra mullada, tanco el ulls i deixo que m'envaeixi. M'he trobat les plantes ballant i fent "la ola" sota la pluja. L'intrèpid Ska semblava també molt satisfet llepant fulles. Se m'ha acudit fer unes quantes fotos i xiular:

(Click sobre cada foto per a ampliar)

Cerca de las vías-Fito y Fitipaldis con Quique González

Buena colaboración, sin duda!
Ando descalza y sí, noto el mundo bajo mis pies.

Sentí llamar

Toc-Toc
(Más fuerte) Toc-Toc-Toc!! Abre, sé que estás.
(Silencio) No me iré hasta que abras. Toc-Toc!

Quién es? No pedí ninguna pizza y no firmo correo certificado!

Abre, soy tu aleluya, la chispa de la vida, el sereno entusiasmo, la alegría de la huerta, un carnaval de venturas, tu razonable júbilo, la felicidad de la que tanto desconfías pero que secretamente aguardas. Llámame como quieras, pero abre! Ya no me reconoces?

(Tras ruido de cerrojos que van cediendo, se abre la puerta blindada) Pasa, pasa.
Por fin! Llevo algún tiempo esperándote, me tocó un año atropellado.
Acomódate. Puedes quedarte el tiempo que quieras. Mmm, eh... cuanto más, mejor.

Aunque no las pudiste ver, Las Perseidas te brillaron y algunos deseos se cumplen.

*A Lourdes

Perseides

Snif,snif... Aquesta nit, amb tants núvols xocant, llamps i trons i aigua, no ha estat possible veure Les Perseides. Un altre cop, serà!
Jo he tancat els ulls i me les he imaginat.
Un altre recurs: el meu quadre preferit de Vincent Van Gogh



Starry night

Perennes

Les meves plantes, sota una mirada buida.

Catarsis

Es tan intenso el run run
de tus pensamientos
que me alcanza el eco
de esas pajas mentales.

Preguntas sin respuestas,
vueltas y más vueltas.
No te tortures más,
suelta, suelta.

Tradúcelo en palabras,
libera la voz,
vía de escape
que en los oidos vibra.

Nada puedo decir
que no sepas.
Mejor callo
y te abrazo.

En mi regazo
acuno tu llanto.
Cobijo caos
que tiembla.

Despacio te atuso el pelo
que huele a pena y dolor.
Date tiempo.
Pasará.

Mientras,
mira:
nos sobrevuela la certeza azul
de no sabernos solos.

Meie

Totalmente de acuerdo con Pablo Milanés y Raúl Torres en que "no pienso que sufrir es aquella opción que nos dio algún dios para salvarnos", de Candil de Nieve.

Els sentits no fan vacances

Obro el meu bagul desgastat:
Recupero amb delit Chasing Amy, Leaving Las Vegas i The Million Dollar Hotel.
Tres pel.lícules, tres històries, tres retalls amb sonores paraules. Encara que no sempre és el que sembla...