Snif,snif... Aquesta nit, amb tants núvols xocant, llamps i trons i aigua, no ha estat possible veure Les Perseides. Un altre cop, serà!
Jo he tancat els ulls i me les he imaginat.
Un altre recurs: el meu quadre preferit de Vincent Van Gogh
Starry night
Jo sento recança d´aquelles nits d´estiu mirant estels en moviment, llums brillants recorrent el cel.
ResponderEliminarRecordo els meus pares, germanes, nebots, fills,.. tots estirats a la gespa del jardi d´Ordal, a casa dels meus pares a les fosques esperant veure algun estel ......i mai faltaven a la cita, era un espectacle digne de veure , aquell cel net, lluny de contaminació.
Els meus pares sempre ens varen ensenyar a gaudir de la natura, d´aquests tendres moments.
Els hi agraeixo . Ara ho valoro de debó.
Al llegir en el teu escrit "no ha estst posible veure Les Perseides" he pensat en aquelles nits que ja no es repeteixen, ja no hi son. D´aqui la recança.
Jo acabo amb la mateixa expressió que tu has començat : snif snif.
Lourdes
Hola Lourdes!
ResponderEliminarTens la resposta a la següent entrada.
Bones vacances! Un petó!