Avui tocava banderilla. Quan he arribat a casa just començava a ploure. M'agrada estar a casa i que plogui. De vegades, a l'estiu, surto a la terrasseta o pujo al terrat comunitari a mullar-me. Uaaaahhhh, és molt alliberador sentir l'aigua que cau i donar-li la benvinguda, alçar els braços i sentir que tot es renova (no sé si els veïns que em poden veure opinen el mateix, però m'és igual el que pensin). És reconfortant entrar després a casa i cobrir-me amb una tovallola i eixugar-me els cabells. Avui però, no era bona idea fer el ball de les gotes.
He recordat que m'havia deixat a la terrassa el llibre que m'estic llegint, "Lo que le falta al tiempo" de l'Angela Becerra que m'està enganxant molt i recomano, pel que he sortit de seguida a rescatar-lo de la mullena. Mmmmm, em captiva l'olor de terra mullada, tanco el ulls i deixo que m'envaeixi. M'he trobat les plantes ballant i fent "la ola" sota la pluja. L'intrèpid Ska semblava també molt satisfet llepant fulles. Se m'ha acudit fer unes quantes fotos i xiular:
(Click sobre cada foto per a ampliar)
No hay comentarios:
Publicar un comentario